Dr. Jordi Colobrans, Digital Society Technologies, Fundació i2CAT

Hi ha dos ordres? I més!

No fa gaires anys es va començar a dir que vivim en un món VUCA (Volatile, Uncertain, Complex, Ambiguos). En els darrers anys ja es diu que vivim en món on l’experiència s’ha de definir com a BANI (Brittle, Anxious, Non-linear, Incomprensible). Per què tot és tant complicat d’entendre el que està passant al món? Byung-Chul Han parla de La Societat del Cansament, una societat víctima de la seva pròpia activitat frenètica eficientista (La maximització de l’esforç) i de la seva hiperpositivització de l’experiència (Visca l’eficiència!). De què estem cansats? Per què ens costa tant de definir, ubicar, d’interpretar el que està passant al nostre voltant?

Venim d’una societat industrial va crear el seu propi ordre socio-econòmic al voltant de la producció en sèrie en fàbriques plenes d’obrers que produïen per a un consum de masses. La societat industrial va inventar el màrqueting, la publicitat i la propaganda. Va inventar el concepte de destrucció creativa per assegurar la vitalitat del mercat (per exemple, com ara substituint el cotxe amb motor de combustió pel cotxe elèctric)  i va posar sobre la taula la narrativa de la innovació com a  teoria del desenvolupament econòmic (Joseph Schumpeter, 1911). El desenvolupament de la societat industrial va provocar les seves pròpies contradiccions entre les forces econòmiques i les socials, entre l’economia i la societat. Això ha costat dues guerres mundials al s. XX i una guerra freda per controlar la globalització. Però l’ordre de la societat industrial, en el sentit d’una lògica, d’un tipus model de societat, amb les seves contradiccions, no ha desaparegut. Segueix organitzat bona part del món. És l’ordre que hem heretat de la revolució industrial i configurat després de la segona guerra mundial, i que explica les tensions entre la Xina, Rússia i els US a l’actualitat.

La novetat és que, ara, a més a més  de les inèrcies d’un ordre industrial amb institucions i maneres de fer que es van començar a impulsar en l’època de la il·lustració, tenim un nou ordre emergent, un ordre digital que va desplegant-se a mesura que els humans usen els bytes per organitzar el món que els envolta. Aquesta situació Complica les coses. En la societat en la qual ens trobem, no ha desaparegut l’antic ordre industrial, però encara no s’ha instaurat el nou ordre digital. Per tant, estem en mig de la transformació d’un model heretat i la construcció d’un nou model de societat que no acabem de capir massa bé cap a on va. Estem vivint en una situació de trànsit amb totes les incerteses i dificultats que comporten les situacions liminars. L‘ordre industrial pugna per la seva conservació i supervivència mentre que l’ordre digital s’està construint el seu propi espai digital alternatiu, la seva pròpia tecnosocietat i la seva pròpia tecnocultura, tecnopolítica, tecnoeconomia, tecnoantropologia, etc. usant la informàtica, les telecomunicacions i les tecnologies multimèdia. L’ordre digital va començar quan els humans van inventar la informàtica, les ciències de la computació i la internet.

La convivència entre l’ordre industrial i el digital no està exempta de polèmica. Cada ordre social té la seva pròpia concepció del món, la seva pròpia manera de veure les coses, la seva cultura. Des de la perspectiva de l’ordre industrial, les TIC són vistes com un sector econòmic més. No es pot negar que siguin un sector econòmic. Però, des de la perspectiva de l’ordre digital, les TIC no només són un sector, sinó, a més a més, un sector de sectors, són un meta-sector, un sector transversal que envaeix i condiciona a la resta de sectors existents. Això també es nou en la societat. Les noves tecnologies digitals estan creant un nou ordre on les fàbriques, l’economia, l’administració pràcticament tot el que ens envolta depenen cada vegada més de la informàtica que les fa funcionar i de la internet que les connecta. I, tot allò que no són fàbriques i és economia creativa, també depèn de la informàtica, d’internet i de les tecnologies digitals avançades. Aquí parlem de IA, de IoT, de Blockchain, de VR, i parlem del 5G, i parlem de la ciberseguretat, de fabricació additiva, de drons, etc. L’ordre digital no es contraposa a l’ordre industrial, no és una història de fàbriques de producció en sèrie vs. plataformes intel·ligents personalitzades, l’ordre digital re-dissenya l’ordre industrial i, a més a més, dissenya les seves pròpies circumstàncies i el seu propi ordre. Aquí és on topen aquestes dues concepcions del món. Des de la lògica de l’ordre industrial, la indústria 4.0, per exemple, és una actualització de l’ordre industrial heretat. Però, des de la lògica de l’ordre digital, la indústria 4.0 forma part d’un sistema més complex que, a més a més de ser industrial, ara, també és digital i, diguem-ho també, social.

L’ordre industrial va començar a desplegar-se fa més de 300 anys. El pensament il·lustrat, la ciència i la tecnologia moderna van formar una tríada que, en nom d’un concepte nou, el progrés, van transformar les societats medievals en societats modernes. El lluita pel control del nou món, els nous recursos i les noves rutes comercials van proporcionar un motiu per a l’acció. El nou ordre digital va començar a perfilar-se els anys 60s, en un context de guerra freda i de por a l’holocaust nuclear que seguiria a una guerra atòmica, quan els dispositius electrònics van aconseguir connectar-se entre ells a través de la internet.  80 anys després una nova onada de por, en aquest cas a virus, ha provocat un pas endavant envers la definitiva normalització de l’ordre digital. Moltes de les contradiccions entre l’economia i la societat heretades de l’ordre industrial encara estan presents i per resoldre. Potser les TIC podran ajudar en alguna cosa. Però, l’ordre digital té el seu espai digital, té vida i unes contradiccions pròpies entre la tecnologia, la cultura i la societat digital que se sumen a les anteriors.

Per tant, el panorama que tenim davant nostre és francament complex. Un ordre industrial nascut en una altra èpocaque tracta de sobreviure en paral·lel a un ordre digital nom, disruptiu i prometedor però que encara no té un model i una identitat pròpia consolidada. Estem just enmig d’aquesta superposició de models. La lògica de l’ordre industrial està referenciada en un món d’àtoms. La de l’ordre digital té sentit en la mesura que existeixen els bytes que ens fa pensar i organitzar-nos d’una manera diferent de l’acostumada en el món industrial. L’ordre industrial organitza la producció dels processos de fabricació i, metafòricament, imagina la societat com a una gran fàbrica gestionada amb eficiència. L’ordre digital, en canvi, organitza la I+D i la innovació. Metafòricament pensa la societat com a un gran laboratori o col·laboratori on s’imaginen, dissenyen, prototipen validen i  s’exploren situacions i experiències noves. La fàbrica és un lloc de producció. Els laboratoris són llocs de creativitat, de recerca, de formació, de coordinació, de dinamització, i d’innovació. Per quin ordre estem treballant? On tenim el cap quan prenem una decisió que afecta al futur que volem?