Durant el congrés, ha tingut lloc la presentació de l’‘Estudi sobre benestar digital’, que posa el focus en la inclusió i el foment del pensament crític davant de qualsevol matèria tecnològica

El Congrés de Competències Digitals, organitzat per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, la Universitat Oberta de Catalunya i la Universitat Ramon Llull – Blanquerna, s’ha consolidat amb una quarta edició, que va reunir ahir més de 500 assistents al Cibernàrium i que va tancar amb un decàleg que recull els preceptes per erradicar les bretxes digitals que creen desigualtat social.

Enguany, el congrés s’ha organitzat sota el títol “Autonomia digital al llarg de la vida” i ha posat l’accent en la necessitat que tothom adopti les eines i els coneixements per poder viure i treballar de manera autònoma en una societat que cada vegada demanda més una ciutadania formada amb coneixements tecnològics. La jornada ha tractat la qüestió digital i tecnològica en àmbits molt diversos, des de la salut, i la salut mental, a l’edatisme, la infància i l’adolescència o diversos sectors professionals, com els dels videojocs o el de la robòtica, entre d’altres. El congrés ha comptat amb prop d’una vintena de ponents, amb una important presència de dones (més del 70%) en un sector on encara predomina la taxa d’homes en ocupacions i perfils digitals.

Els punts del Decàleg acordats fan al·lusió a aspectes com augmentar la presència femenina en els sectors tecnològics o ajudar el jovent a gestionar la tecnologia, entre d’altres. Aquests són els deu punts del document:

EQUITAT DIGITAL

1. Perseguir la igualtat entre les persones per aconseguir l’equitat digital.
2. Augmentar el nombre de dones i de joves en el sector STEAM (Ciència, Tecnologia, Enginyeries i Matemàtiques).
3. Multiplicar la formació TIC per a les dones.

BRETXA DIGITAL

1. Acceptar que la bretxa digital afecta a tothom i voluntat de superar-la amb optimisme.
2. Desenvolupar eines pensades des del disseny per als col·lectius més vulnerables.

INFANTS I JOVES

1. Durant la infància, connectar-se més entre les persones i menys a les pantalles.
2. Sostenibilitat digital: ajudar el jovent a gestionar la tecnologia.

TIC I SALUT

1. Formar en competències digitals als professionals de la salut.
2. Facilitar l’educació digital també per als pacients, amb especial mirada cap als més vulnerables.
3. Adoptar la telemedicina no com a obligació sinó per les seves aportacions i beneficis.

Durant el Congrés, també s’ha presentat l’Estudi sobre benestar digital‘, que posa el focus en la inclusió i el foment del pensament crític davant de qualsevol matèria tecnològica. Aquest document, coordinat per l’associació paneuropea All Digital, que representa les organitzacions membres d’arreu d’Europa que treballen amb 25.000 centres de competència digital, analitza el benestar digital, que impregna les interaccions de les persones mitjançant eines digitals, i inclou, entre d’altres, les contribucions que ha fet la Secretaria de Polítiques Digitals de la Generalitat de Catalunya, des del punt de vista dels drets i responsabilitats digitals vinculats a la ‘Carta catalana per als drets i les responsabilitats digitals‘ que impulsa el Govern català.

En aquest sentit, l’estudi posa l’accent en la necessitat d’entendre el benestar digital, és a dir, l‘estat de salut física i mental d’una persona en relació amb l’ús de la tecnologia i els dispositius digitals, com un dret a garantir per a tothom i al llarg de tota la vida, Així, l’informe conclou que el benestar digital cal treballar-lo de forma transversal a totes les interaccions digitals i en tots els àmbits, des de l’educació i la salut, al món laboral, la formació i el lleure.

Xarxa global i local per a uns ‘drets humans digitals’

Convidada a l’acte, Claire Somerville, com a experta en estudis de gènere de la Geneva Graduate Institute, ha subratllat “la necessitat de treballar de manera transnacional per combatre i eliminar els assetjaments digitals amb mesures de protecció per a tothom, i especialment per a dones i nenes, i tenint en compte els factors multisectorials que generen desigualtat”. Per això -ha indicat Somerville— “cal un pensament global i local coordinat per assegurar-ne els drets humans digitals”.

Per la seva banda, Liliana Arroyo Moliner, directora general de Societat Digital de la Generalitat de Catalunya, ha destacat durant la seva intervenció en la presentació de l’’Estudi sobre benestar digital’ que “inclusió i benestar digital van de la mà: actualment les persones en situacions de vulnerabilitat estan més exposades als riscos digitals que persones amb capacitat d’utilitzar la tecnologia amb sentit crític. Per tal de revertir-ho, hem d’incorporar el benestar digital en tant que dret digital a garantir des de les accions de capacitació i formació”.

Prèviament, en la benvinguda institucional del congrés, Arroyo ha valorat l’ACTIC, l’acreditació de competències en TIC que impulsa el Govern a través de la Secretaria de Polítiques Digitals: “L’ACTIC celebra enguany els 15 anys d’existència consolidada com a acreditació davant de qualsevol empresa o administració de la competència digital i, per tant, com a eina per facilitar l’obtenció d’una feina, la promoció professional, l’accés a eines d’aprenentatge virtual o l’obtenció d’una certificació professional”, ha afirmat.

Exposició de projectes per a la igualtat

Per reflectir les diferents realitats on s’està abordant les bretxes digitals, el congrés ha estat acompanyat d’una exposició de projectes, entre ells, ‘Bleta’, la tauleta per a persones grans, de Beta; ‘Tecnolpedagogia transfronterera i competències digitals a través d’experiències STEAM’, de Binomi; ‘Programa Treball, Talent i Tecnologia’, de la Diputació de Barcelona; ‘Programa Informàtica i Comunicació per la Gent Gran’, de la Fundació Politècnica de Catalunya; o el ‘Radar d’algoritmes d’IA i processos de decisió automatitzada per a l’accés als drets socials a Catalunya – m4Social’, de la Taula d’entitats del Tercer Sector de Catalunya.

Dins del marc del congrés, aquesta setmana també s’han dut a terme sessions pràctiques i tallers. Per exemple els de la Fundació GoodJob, destinats a capacitar i entrenar persones amb discapacitat i altres col·lectius en risc d’exclusió social; el projecte europeu RESCCUE (REcover Spaces for traumatized Children in CommUnity sEettings) per empoderar digitalment i emocionalment tant joves com professionals de l’educació i les famílies; la sessió contra la desinformació i eines digitals per prevenir casos fake, de la mà de Learn to Check; o el rol de les persones educadores del projecte TIC TAC, Casal d’Infants.

Algunes de les entitats participants en el congrés han estat: l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet; l’Ajuntament de Mataró; el Consell Comarcal Alt Urgell; la Comunalitat de Vic; el Consorci de l’Educació de Barcelona; la Fundació Mobile World Capital a través del seu laboratori d’innovació social; la Fundació Bofill; la Fundació Sargim, Digitalitza’t Blocs Florida; l’entitat Rompiendo la Brecha; la consultora Eurofirms Foundation; Factoria F5; la Fundación VASS; la Fundació TIC Salut Social; l’Hospital del Mar de Barcelona; EAP Vic; el Consorci Sanitari de Terrassa, o Centres de Formació d’Adults (CFA) com el Segrià, El Clot, Palau de Mar i Vila-Seca.