Dr. Jordi Colobrans, Digital Society Technologies, Fundació i2CAT
Com hem d’anomenar la societat en la qual vivim?
Des que als anys 70s es va prendre consciència de la importància que havia adquirit la informació com punt de partida d’una nova renovada economia basada en els serveis d’explotació de la informació i el coneixement, hem vist aparèixer moltes etiquetes que proposaven noms per identificar aquesta nova societat emergent. S’ha parlat de societat post-industrial, de societat de la informació, de societat del coneixement, de societat internet, de societat en xarxa, de societat digital, de Cibersocietat, de societat de la innovació, de societat creativa, de societat col·laborativa, de societat laboratori o col·laboratori. Cada una d’aquestes etiquetes posa l’èmfasi en algun dels aspectes que caracteritza aquesta nova experiència. Però, com hem d’anomenar a la ciutadania que viu en aquesta societat en transició?
L’ordre digital és un nou tipus d’ordre que se superposa a l’ordre industrial. Els seus orígens se situen en els anys 60 amb el desenvolupament d’Internet i les ciències de computació. Progressivament, ha anat fent-se un lloc i democratitzant-se. Definitivament, el trasbals com a conseqüència del confinament provocat per la COVID-19, ha contribuït a la seva definitiva normalització: treball, consum, comunicació, entreteniment, serveixen línia, en remot iutilitzant l’espai virtual. Ja feia anys que això existia. Però, després del sotrac de la COVID-19, les experiències digitals ja no són minoritàries als països desenvolupats, sinó que han esdevingut majoritàries. S’han tornat normals. Ja formen part de l’expectativa col·lectiva. Ja no estranya a la majoria de les persones. Ens hi hem acostumat.
L’ordre industrial no ha desaparegut, però l’ordre digital el va absorbint. La industria 4.0, per exemple, semblava que havia de ser la indústria de sempre però utilitzant les TIC per produir més i més. En canvi, estem veient que són les TIC les que, ara per ara, estan organitzant la nova indústria. Des de la mirada del model industrial es percep una indústria que es digitalitza per poder ser més indústria. Des de la lògica del model digital, però, veiem que les TIC estan redissenyant la indústria per seguir sent més i més digital.
La pregunta és, si cada societat construeix el seu model de ciutadania i, si estem redissenyant la societat a partir de les TIC, en quins termes hem de pensar la nova ciutadania que es construeix a partir de l’experiència digital mediatitzada per la computació? Quins són els trets d’aquesta ciutadania en contraposició a la ciutadania de la societat industrial?
Max Tegmark a Life 3.0: Being human in the age of Artificial Intelligence diferencia tres tipus de vida. La 1.0, que està totalment condicionada per l’evolució de l’entorn natural i és adaptativa. La 2.0 és la vida humana quan desenvolupa tecnologies que li permeten domesticar l’entorn per prosperar amb més facilitat i confort. La 3.0 és quan la vida humana, a través de la ciència i la tecnologia, redissenya la matèria, la vida i crea mons i espais virtuals nous. En la vida 3.0 els humans decideixen el món material, biològic, social, cultural i virtual on volen viure. La vida 3.0, através de la tecnologia mecànica, digital i/o social, crea les condicions perquè allò que encara no és, però que podria ser, esdevingui. La vida 3.0 democratitza el disseny i les tecnologies digitals.
Però, quins són els trets d’aquesta nova ciutadania pròpia de la societat digital? Serà una ciutadania motivada per la possibilitat d’explorar noves possibilitats en la intersecció entre la tecnologia i la cultura? De redissenyar-se a sí mateixa amb l’ajut de les tecnologies digitals avançades i gaudir de noves experiències? Tindrà sentit això per a ella? Té sentit parlar d’una ciutadania innovadora, digital i saludable? o sostenible, o el que creguem oportú descriure o imaginar? En què somiarà la nova ciutadania social i digital? En què pensarà? Què espera del futur? Com vol que sigui el seu futur?
