Entrevista a Karina Simieli, facilitadora del procés d’innovació a l’Associació SèniorLab

Redefinir la societat, ara longeva, i cocrear-la amb totes aquelles persones i entitats compromeses en aquest propòsit és el principal objectiu de l’Associació SèniorLab, iniciativa que forma part del Col·labortori CatSud. Karina Simieli, facilitadora del procés d’innovació a l’Assocació, comparteix els projectes actuals i els reptes de futur per aconseguir la sostenibilitat a llarg termini de la iniciativa.

Quin és el propòsit de l’Associació SèniorLab?

L’Associació Sènior Lab neix com a entitat per donar forma a un laboratori d’innovació social i digital amb el focus posat en l’envelliment saludable i la societat longeva. Creiem que cal redefinir les necessitats i el valor d’una societat longeva perquè l’augment de l’esperança de vida ens presenta nous reptes. Estem construint una estructura social que sigui un lloc de trobada per crear xarxes i per actuar col·lectivament, un espai compartit on poder desenvolupar els lligams i posar en valor els coneixements que cada persona posseeix i un espai on poder exercir la responsabilitat individual i col·lectiva per fomentar una vida de benestar.

Quins són els projectes més rellevants en els quals esteu treballant actualment?

Sense dubte, el projecte enfocat a donar solucions a la soledat no desitjada de la gent gran, que es vol concretar en un observatori cap al 2030. Gairebé una de cada quatre persones formarà part del col·lectiu de gent gran i existeix una mancança important d’informació de qualitat o d’aplicacions concretes de les dades que es recullen.

La pandèmia de covid-19 ha evidenciat el grau de vulnerabilitat de les persones amb edat avançada. De fet, els estudis indiquen que les persones amb manca de connexions socials tenen més risc de mortalitat i que el risc associat amb l’aïllament social i la solitud és comparable amb els factors de risc de mortalitat com el sedentarisme, l’obesitat o l’abús de substàncies.

Considerant que existeixen diverses iniciatives enfocades a lluitar contra aquesta situació, el que pretenem és generar xarxa amb les entitats del territori que treballen en aquest sector i aconseguir una major implicació de l’administració que permeti optimitzar els recursos cap a la detecció de les necessitats i la generació de les respostes adequades.

Quins són els principals reptes que afronteu actualment com a entitat, especialment des de la innovació social i digital?

El principal repte és poder obtenir la complicitat i el compromís d’altres agents, des del punt de vista d’aportació de recursos, per tal el laboratori sigui sostenible a llarg termini. Des de fa més d’un any, els membres del grup impulsor treballem de manera voluntària i disposar d’un mínim pressupost en permetria tirar endavant certes activitats de més impacte i arribar a la ciutadania d’una manera més àmplia.

Des del punt de vista d’innovació social i digital, el Sènior Lab pot ser un agent clau per afavorir la sensibilització. Cada dia llegim alguna notícia vinculada a l’escletxa digital que afronta la gent gran i la nostra entitat ja està actuant per donar visibilitat i respostes a aquesta situació.

A quines activitats heu participat o quines accions heu dut a terme dins del Col·laboratori Catalunya?

Alguns dels membres del Sènior Lab vam participar de l’impuls a la creació del Col·laboratori CatSud, i participem en el secretariat i plenàries del col·laboratori CatSud.

Què us aporta formar part del Col·laboratori Catalunya?

Fonamentalment, el treball en xarxa, la possibilitat de conèixer iniciatives semblants per crear sinergies i compartir informació i coneixement. També afegiria el rol d’altaveu per difondre les accions que s’estan portant a terme des dels diversos punts de Catalunya.

Recomanaries algun recurs o eina que pugui ser d’interès per a la comunitat?

El model de la indagació apreciativa, una aproximació sovint contrària a la visió més habitual, que és centrar-se en intentar corregir allò que no funciona. En lloc d’obsessionar-se en l’intent de millorar les debilitats i trobar-ne culpables, la indagació apreciativa se centra en com crear més ocasions d’acompliment excepcional a partir de les fortaleses presents. Una visió conjunta del que ja es fa bé genera una visió col·lectiva del futur; aquesta imatge compartida en positiu guia la millora i el creixement.

El terme indagació fa referència a l’art i la pràctica de fer preguntes que reforcin la capacitat del grup de treure el màxim rendiment del seu potencial. El terme ‘apreciativa’ assenyala que l’energia necessària per a un canvi en positiu es crea quan els grups recorden i posen en valor allò que fan bé.

I per acabar, compartiries amb nosaltres alguna cita que t’inspiri en el dia a dia?

“La millor manera de cuidar el futur és cuidar el moment present” de Thich Nhat Hanh, monjo budista.