Entrevista a Liliana Arroyo, directora general de Societat Digital del Departament d’Empresa i Treball
En el Dia Internacional de les Dones d’aquest 8 de març, el Col·laboratori Catalunya entrevista la directora general de Societat Digital del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, Liliana Arroyo. La Doctora en Sociologia i especialista en innovació social digital ha vinculat la seva trajectòria professional al món de la recerca, la docència i la divulgació.
En aquest entrevista, Liliana Arroyo exposa per què és important incloure la perspectiva de gènere en la transformació tecnològica i digital de la societat i quins són els efectes de la bretxa digital de gènere. Arroyo també ens parla de les iniciatives que impulsa la Generalitat de Catalunya, entre les quals hi ha el Col·laboratori Catalunya, per fomentar una transició digital i inclusiva en el territori, amb igualtat d’oportunitats en matèria de gènere.
Avui 8 de març se celebra el Dia Internacional de les Dones que, enguany, se centra en la innovació i la tecnologia per aconseguir la igualtat de gènere. Per què és important incloure la perspectiva de gènere en la transformació tecnològica i digital de la societat?
Per tal que la innovació tecnològica sigui inclusiva, és fonamental comptar amb talent divers i que representi el conjunt de la societat. Ara per ara, si les dones som el 50% de la població i en les professions tecnològiques hi ha 1 dona per cada 3 homes, el desequilibri és evident. També cal veure quins llocs ocupen, perquè la majoria s’ubiquen a comunicació o recursos humans, àrees que tampoc són del core tecnològic. Segueixen havent sostres de vidre i ens hi topem quan ens fixem en les posicions de presa de decisió, on la proporció és encara menor.
Les competències digitals suposen una eina bàsica per a la ciutadania, però actualment observem que en l’ús de les TIC també hi ha desigualtats. De quina manera es pot treballar per reduir-les?
La digitalització és alhora una revolució comunicativa, dels mitjans de producció i de la socialització. La bretxa digital té diferents dimensions i els condicionants socials afecten de formes diferents en funció del tipus de bretxa. Si ens fixem en la bretxa d’accés a dispositius o connectivitat, té rostre majoritàriament femení, d’edat avançada i baix nivell d’estudis. Oferir connexió i/o un dispositiu és necessari però no suficient, perquè cal que hi hagi una motivació o necessitat clara. En el cas de la bretxa d’ús i d’aprofitament, la qüestió de l’autoconfiança és també clau. Per tant, per reduir les bretxes digitals no hem de buscar la solució en el maquinari, sinó en l’acompanyament i la capacitació. L’objectiu últim és una ciutadania crítica i que sap emprar les eines i els entorns digitals per posar-los al servei dels seus propòsits vitals, professionals i col·lectius.
Un dels objectius de la Direcció General de Societat Digital de la Generalitat de Catalunya és impulsar polítiques que fomentin la igualtat d’oportunitats en matèria de gènere i potenciar la presència de les dones en el sector tecnològic. Ens pots explicar quines iniciatives s’estan duent a terme?
El nostre projecte estrella és el Pla Dona TIC que inclou diferents línies de treball per consolidar polítiques públiques que impulsin i reconeguin el paper de la dona en l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Per això ens dediquem a afavorir la implantació de les tecnologies digitals (bàsiques i avançades) de forma que fomentin l’equitat. Un altre eix de treball és incentivar i despertar vocacions tecnològiques des de l’edat escolar, trencar els estereotips de gènere i oferir molts referents actuals i significatius de dones que estan plenament desenvolupades en el sector tecnològic. En tercer lloc, la donar visibilitat i presència mediàtica a les que ja hi són i les iniciatives que impulsen és clau. En el marc del Pla DonaTIC el moment àlgid de l’any són els Premis DonaTIC, on es lliuren guardons a dones empresàries, emprenedores, estudiants i divulgadores que tenen projectes i/o trajectòries d’èxit. Enguany celebrarem la novena edició i estem treballant per dinamitzar la comunitat de totes les premiades i finalistes de la història dels Premis per oferir un espai de connexió i suport en totes direccions.
Un dels objectius de la iniciativa Col·laboratori Catalunya és donar suport a una transició digital i inclusiva. Per què és important lluitar contra la bretxa digital de gènere en els processos d’innovació?
Volem que les nenes i les dones no només siguin consumidores de tecnologia sinó també creadores. En l’àmbit de la innovació sovint ens quedem amb la narrativa de la tecnologia com a mitjà, i això no resulta atractiu per aquelles persones que el que volen es resoldre necessitats (des de reptes quotidians vinculats a les cures a desafiaments globals com la sostenibilitat). Incorporar més dones en els processos d’innovació tecnològica afavoreix la diversitat, formes de lideratge responsable, inclusiu i orientat a posar la tecnologia al servei de les persones.
Què els diries a les dones que actualment s’enfronten a sistemàtiques desigualtats i volen formar part d’entorns tecnològics?
Primer les felicitaria per veure-hi més enllà de l’estereotip i segonament les animaria a no remar en solitari, compartir les seves dificultats i els entrebancs per adonar-se que no estan soles i que, malgrat ens queda camí per recórrer, tenim exemples de dones que ho fan possible cada dia i des de les administracions hem adoptat la reducció de la bretxa digital de gènere com una prioritat.
I finalment, quin referent femení t’ha inspirat professionalment?
Doncs n’hi ha moltíssimes i d’entorns i generacions molt diverses. M’agradaria esmentar dones que han obert camí com la Pilar Conesa, en l’àmbit de la innovació urbana, la Karina Gibert, com a experta en intel·ligència artificial, i la Carme Torras, que ha dedicat la seva carrera científica a la robòtica. També és importantíssima la tasca de divulgació que fan dones potents com la Xantal Llavina o la Mariola Dinarès. I després voldria mencionar també les generacions que pugen amb molta força, com la Marta Bertran, doctoranda del CERN, o la Isabel García Baños, cofundadora de Bleta, start-up que pretén eliminar la bretxa digital a la tercera edat i apropar les noves tecnologies a la gent gran. Totes les mencionades, per cert, han rebut el Premi DonaTIC en els darrers 5 anys!