Des de la secció Som Col·labers, conversem amb en Pol Villaverde, graduat en Filosofia, Política i Economia per l’Aliança 4 Universitats, estudiant del Dual Master’s Degree in Public Policy and Public Administration de SciencesPo a París i Columbia University amb l’especialització en polítiques socials i innovació social. Villaverde també és president de l’app Palumba.

Vas començar fa molts anys a desenvolupar aplicacions que, d’alguna manera, vinculen la tecnologia i les humanitats per generar un impacte positiu en la societat. Què et va inspirar a fundar Palumba EU?

Des de ben petit havia conreat les meves dues passions de forma gairebé paral·lela, però mirant de cercar-ne les interseccions. Per a mi, Palumba EU ha suposat l’oportunitat de complir un somni, treballant alhora en aquests dos camps a través de la creació d’una solució digital a un problema social concret: la desafecció política.

Quan s’aproximaven les eleccions europees del juny de 2024, diversos estímuls em van empènyer a analitzar les particularitats de l’abstencionisme electoral dels joves i les seves possibles causes i solucions. Avui hi ha una gran pugna per l’hegemonia política als espais digitals, i els demòcrates l’estem perdent perquè hi ha xarxes que fomenten la polarització “by design”. El que em va inspirar a fundar Palumba EU és contribuir a un debat públic saludable i constrictiu als espais digitals, especialment entre els més joves, per revertir la tendència a la degradació de les democràcies europees.

Explica’ns una mica més en detall què és Palumba EU

Som una associació sense afany de lucre centrada en estudiar els reptes de la participació democràtica dels joves europeus i donar-hi resposta. Això és important perquè les enquestes mostren tendències preocupants d’insatisfacció vers la democràcia entre les noves generacions i sabem que, a llarg termini, aquesta frustració amenaça seriosament la pròpia supervivència i legitimitat del model democràtic.

El nostre primer projecte ha estat desenvolupar una app viral, que es basa en el model dels “recomanadors de vot” per connectar els joves votants amb les candidatures més alineades amb la seva opinió a les eleccions europees. Els usuaris fan “swipe” reaccionant a propostes polítiques sobre clima, economia o migració i un algorisme de codi obert revisat per un comitè científic assessor troba el seu “match” polític. Els ajuda a descobrir i comparar els programes electorals dels partits polítics que vulguin fàcilment.

Les setmanes abans de les eleccions, Palumba va superar els 170.000 usuaris i 5 milions de respostes individuals a preguntes sobre política europea. Estem als 27 països de la UE en més de 20 idiomes. Ens vam situar com l’app més descarregada d’Europa en la nostra categoria, superant Twitter a països com Espanya, Itàlia, Àustria o Romania i amb força ressò mediàtic a la premsa internacional.

Quins són els principals reptes que has trobat en el desenvolupament d’aquesta aplicació?

Un dels nostres grans reptes era la definició del públic objectiu i la investigació de mercat per aconseguir un producte veritablement atractiu. Que no tinguem afany de lucre no ens ha impedit basar les decisions en recerca contrastada per assegurar-nos que donàvem resposta al problema social que ens interpel·lava com a equip. Ara bé, tot plegat ha estat una gran aventura: des d’aconseguir finançament partint de zero, fins a estructurar un equip amb tan poc temps, passant per la coordinació de 120 voluntaris a base de llargues trucades online.

I veient aquesta bona rebuda entre el públic, com t’imagines el seu recorregut en el futur?

Jo m’inclino a pensar que pot ser una eina per a la participació democràtica no electoral, també. Associacionisme, activisme i debat polític compartint una plataforma dissenyada amb la democràcia al cap, i no només amb els incentius econòmics propis de l’empresa privada. En qualsevol cas, tocarà decidir els propers passos en assemblea.

Amb l’experiència de Palumba, quins creus que són els temes que més preocupen els joves?

La pregunta del milió! Tot i que el canvi climàtic, l’emancipació i l’habitatge o la salut mental ens importin més que a altres generacions, jo sóc força crític amb això dels “temes de joves”. Ens preocupen tant o més que a tothom la guerra a Gaza, el feminisme o la política monetària. Crec que tots plegats n’estem una mica farts, d’aquest paternalisme que circumscriu els joves a unes poques parcel·les.

Segons la teva opinió, com es podrien aconseguir espais de participació on els joves se sentin realment escoltats i puguin influir en les decisions que afecten el seu futur? Aquí la tecnologia hi té un paper clau.

Certament, la tecnologia té un rol creixent en els processos de presa de decisions, però els joves també participen – sovint per sobre de la mitjana – en coses tan analògiques com manifestacions, vagues i boicots. La clau està en desempallegar-se del paternalisme i esquivar la temptació de dissenyar espais paral·lels de participació amb tantes adaptacions que esdevenen “la taula dels nens petits”. Si els joves són a les taules on es prenen les decisions de debò, llavors tindran els incentius per entrar al sistema i incidir des de dins. Mentre això no sigui així i quedem relegats a tallers que ens infantilitzen, la frustració seguirà creixent i, a més, les decisions seran sovint pitjors per als nostres interessos i necessitats.

Com podem assegurar que la digitalització de la participació no exclogui a determinats grups de joves, especialment aquells amb menys accés a la tecnologia?

Precisament per la tendència creixent a la presa de decisions des d’espais digitals que comentàvem, aquesta és una pregunta extremadament pertinent. Al meu parer, calen polítiques socials sòlides que vetllin per la redistribució de la riquesa i garanteixin uns ingressos dignes als infants i joves en situació de vulnerabilitat, independentment de l’estatus de les seves famílies. Normalment, la bretxa digital no és més que un altre símptoma de la pobresa. Així que començaria per aquí.

Compartiries amb nosaltres un referent que t’hagi inspirat, ja sigui en l’àmbit personal o professional?

La feina del premi Nobel d’economia Joseph Stiglitz i l’economista Gabriel Zucman en matèria de lluita contra l’evasió fiscal a escala global em sembla inspiradora. Una fiscalitat justa on les grans multinacionals i l’anomenat “top 1%” paguin la seva part és la condició de possibilitat per a gairebé tots els reptes socials als que hem de fer front.

I abans d’acabar, voldries afegir algun recurs o eina que pugui ser d’interès per a la comunitat del Col·laboratori Catalunya?

Sí! Per als més acadèmics, però també per als més curiosos, hi dues eines d’intel·ligència artificial aplicada a la recerca que em semblen la mar de pràctiques! D’una banda, Research Rabbit, que permet familiaritzar-se amb la recerca més reputada en un àmbit a través de visualitzacions interactives i cerques molt intuïtives. De l’altra, Elicit, que resumeix i compara articles acadèmics amb molta agilitat.