Parlem amb Judith Cid, una de les ponents participants del cicle DonaTIC a les Terres de l’Ebre, per explorar el seu recorregut acadèmic i professional i conèixer com la tecnologia pot ajudar a afrontar reptes globals com la gestió de l’aigua en un context de canvi climàtic.
Cid és graduada en Física per la Universitat de Barcelona i amb un màster en Ciència de Dades per la UOC. Ha treballat els darrers anys a l’Observatori de l’Ebre integrant tècniques d’aprenentatge automàtic en hidrologia i actualment ha iniciat un doctorat industrial per endinsar-se en el monitoratge de la sequera mitjançant la teledetecció i models avançats.
La seva experiència il·lustra com la ciència i la tecnologia poden contribuir a un futur més sostenible, alhora que inspira noves generacions de dones en l’àmbit TIC.
Explica’ns el teu recorregut professional, vinculat a làmbit de les TIC
Vaig començar com a consultora tecnològica, on vaig aprendre a treballar amb bases de dades, i a gestionar processos tecnològics complexos. Aquesta experiència em va ajudar a formar una base tècnica, però també em va fer adonar que volia aprofundir més i, això em va portar a cursar un màster en ciència de dades.
En paral·lel, vaig començar a treballar a l’Observatori de l’Ebre, on he pogut posar en pràctica aquests coneixements tècnics en l’àmbit de l’agrometeorologia i l’adaptació al canvi climàtic. Ha estat una gran oportunitat perquè he pogut combinar la meva formació en física amb la tecnologia i contribuir a projectes amb impacte social.
Quin paper haurien d’exercir les administracions i les empreses per assegurar que la innovació tecnològica es desenvolupi de forma ètica i responsable?
Crec que per aconseguir aquest equilibri, cal integrar l’impacte social com a part central del desenvolupament tecnològic. Això implica dissenyar tecnologies no només amb l’objectiu de maximitzar beneficis, sinó també amb la intenció de generar valor per a la societat i el medi ambient, sempre amb una visió a llarg termini. La innovació no té sentit si no aporta valor a la societat i cal escoltar i entendre les necessitats reals de les persones que es veuran afectades per aquestes innovacions.
Tot i això, penso que no es pot deixar tota la responsabilitat en mans de les empreses. Els governs poden establir polítiques i regulacions que assegurin que la tecnologia s’orienti, d’una forma ètica, cap a la sostenibilitat, la igualtat d’oportunitats i altres reptes socials. Aquestes regulacions poden ajudar a fomentar col·laboracions entre empreses, institucions de recerca i comunitats per garantir que la innovació sigui inclusiva i responsable.
Com valores la situació actual de les dones en l’àmbit TIC?
Crec que la situació actual ha millorat en els darrers anys, però encara queda molt camí per recórrer. Veiem més dones entrant en carreres STEM i participant en equips tecnològics, però encara som una minoria. Això es reflecteix tant a les aules com als espais de treball, especialment en posicions de lideratge.
Quines creus que són les principals barreres que continuen limitant la participació de les dones en el sector tecnològic?
En la meva opinió, els estereotips de gènere són una de les barreres més importants. Tot i que potser moltes noies no pensen explícitament que les carreres tecnològiques són “cosa d’homes”, inconscientment tenen molt arrelada aquesta idea, i això les porta a no triar-les. Alhora, sectors associats a les cures, com infermeria o educació, continuen sent vistos com a espais més femenins. Aquest biaix cultural ens condiciona des de petites i perpetua la divisió de gènere, fent més difícil que hi hagi referents femenins en tecnologia amb els quals les noves generacions es puguin inspirar. És un cercle que es retroalimenta.
Creus que el model actual de desenvolupament tecnològic està enfocat a facilitar la participació activa de les dones en la creació i evolució de noves tecnologies?
Ara que es parla tant de la intel·ligència artificial, volia compartir una reflexió molt interessant que vaig sentir-li a la Carmen Torrijos, lingüista computacional. La IA té moltes coses positives, però també planteja preocupacions, com ara que reforci estereotips, perpetuï desigualtats o, fins i tot, que substitueixi llocs de treball en alguns sectors. Sovint, s’amplifiquen aquests aspectes negatius, presentant la IA com una amenaça. Tot i que aquestes preocupacions no són infundades, ja que realment poden passar si no es fa un ús responsable de la tecnologia, precisament per això és essencial que hi hagi una diversitat de veus i perspectives en el seu desenvolupament.
El que ella comentava és que aquesta percepció negativa, tan augmentada pels mitjans de comunicació, pot desanimar moltes noies a entrar en el sector o a no fer-ne ús. Si ens distanciem o ho rebutgem per aquestes pors, podem acabar quedant-nos al marge, perpetuant així la bretxa de gènere. És justament participant-hi activament com es pot influir en el desenvolupament d’aquestes tecnologies per garantir que siguin inclusives, segures i beneficioses per a tothom.
Des de la teva experiència en la jornada del Cicle DonaTIC a Santa Bàrbara, com valores l’activitat i quina resposta has observat en l’alumnat?
Trobo que és un gran exemple de com es pot fer aquesta col·laboració. Convidar dones del sector TIC a compartir les seves experiències i trajectòries amb les estudiants em sembla una manera molt efectiva d’inspirar-les i de trencar aquests estereotips que comentàvem.
Pel que fa a la participació, potser per timidesa o falta de confiança no va ser massa activa, cosa que entenc perfectament. Tot i això, vaig notar que em van escoltar amb atenció i es van fer algunes preguntes, i això ja em sembla un bon començament. Només que la meva trajectòria o experiència hagi fet reflexionar a una sola alumna, ja em sento satisfeta.
Quin consell donaries a les joves que volen començar el seu recorregut en l’àmbit de les TIC?
El meu consell és que siguin curioses i no tinguin por de provar coses noves. És un sector ple d’oportunitats on l’aprenentatge constant és clau. Comença per petites eines o projectes que et despertin interès, experimenta i fes-te preguntes. Tot i això, és important recordar que no cal tenir totes les respostes ni dominar-ho tot des del principi. El més important és mantenir l’actitud de voler aprendre i millorar, gaudir-ho, i, sobretot, confiar en les teves capacitats.
Ens comparteixes un referent femení que t’inspiri?
Un referent és Emmy Noether, una de les matemàtiques més brillants de la història. El seu Teorema de Noether, que relaciona les simetries amb les lleis de conservació, és fonamental en la física moderna. Tot i la seva genialitat, Noether va viure en una època en què les dones tenien un accés molt limitat al món acadèmic.
No va poder obtenir una plaça oficial com a professora universitària simplement pel fet de ser dona i va treballar sense sou gran part de la seva vida, donant classes sota el nom d’homes.
Penso que el cas de Noether ens recorda d’on venim i com les oportunitats actuals no serien possibles sense les experiències de moltes dones abans que nosaltres. Tot i que el camí ara és una mica més pla en aquest aspecte, encara queda feina per fer. Hem de superar els estereotips que tenim arrelats i atrevir-nos a ocupar els espais que també ens pertoquen, tal com Noether i moltes altres ho van fer al seu dia.
