Aquest és el principal reclam des de l’àmbit local de la jornada que ha reunit una seixantena de persones al Centre de Lectura de Reus
El Centre de Lectura de Reus ha acollit una seixantena d’assistents de la jornada “Temps de col·laboratoris: impulsant la innovació social digital en l’àmbit local”, on s’ha posat de manifest que la clau de la innovació social digital no és en la tecnologia en si, sinó en saber utilitzar-la com a eina per treballar en polítiques i iniciatives que situen la ciutadania al centre.
La jornada ha nascut de la voluntat de la Direcció General de Societat Digital de la Generalitat de Catalunya d’apropar la innovació social digital al territori. La directora general de Societat Digital de la Generalitat de Catalunya, Liliana Arroyo, durant la benvinguda institucional, ha remarcat la importància d’impulsar una innovació social digital des de, amb i per al territori que potenciï el treball col·laboratiu entre diferents agents. “La millor manera d’explicar les estructures d’innovació social digital és a través de persones referents i de projectes que funcionen i tenen impacte al territori”, ha afegit Arroyo fent èmfasi en el talent local.
Per això, els principals protagonistes de la jornada han estat persones que lideren projectes d’innovació social i digital d’èxit a escala local: Lala Escrivà, amb el FabLab Terres de l’Ebre; Albert Pujol, amb la tecnologia 5G en comptadors d’aigua; Joan Carles Sambró, amb la “Creació d’un ecosistema de tecnologies digitals avançades. Anàlisi d’actuacions en la Formació Professional 2019-2023” ; Romina Llambrich, amb l’acompanyament a persones vulnerables davant d’un entorn digital; David Gateu, amb el projecte VR360 Benestar emocional i sensorial per la 3a edat i Alba Méndez, amb el projecte Intedu i el Clúster Àmbit. Després d’una breu presentació, s’ha organitzat una dinàmica guiada amb tots els assistents per aprofundir en els diferents casos i conèixer els reptes, la metodologia i les claus de l’èxit de primera mà, així com fomentar els vincles i possibles sinergies entre diferents agents i projectes del territori.
Dinàmica de networking guiada per aprofundir en els diferents casos d’èxit locals.
La ciutadania, també al centre en la millora dels serveis digitals a Catalunya
Durant la sessió també s’han presentat diferents institucions que lideren la prestació de serveis digitals a Catalunya. S’ha destacat la importància d’involucrar la ciutadania en la millora dels serveis digitals a Catalunya, amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones. Des de l’Administració Digital de la Generalitat de Catalunya, la directora general, Núria Espuny, ha destacat el desenvolupament d’un pla corporatiu de transformació digital amb tres eixos clau: el canvi de relacions amb la ciutadania, el govern de la dada i la gestió del canvi cultural. “L’objectiu no és que la ciutadania faci tràmits, sinó que gaudeixi de serveis”, ha afegit Espuny referint-se a la necessitat de caminar cap a un model d’administració de país més eficient. Un exemple d’eficiència en serveis és l’Actio, exposat per la responsable del servei d’Assistència als municipis de la Diputació de Tarragona, Dolors Róo. Es tracta d’un plataforma que facilita els recursos tecnològics i l’assistència tècnica per a la transformació digital dels ens locals del Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès.
Des del Consorci Localret, el director general, Andreu Francisco, han fet èmfasi en els tres àmbits principals de suport als municipis pel que fa a digitalització: infraestructures de telecomunicacions, transformació digital i les tecnologies i contractació de tecnologies i solucions digitals. Acompanyar els municipis en els processos de digitalització és clau per assolir un bon índex de madures digital com el de Catalunya, segons paraules del director del Consorci d’Administració Oberta de Catalunya (AOC), Santi Gallardo. En aquest sentit, ha compartit una nova iniciativa, l’Observatori dels DigiCanvis, que promou i difon els projectes de transformació digital que funcionen a escala local. Manel Herrer, responsable de Seguretat de la Informació per a les Administracions Locals de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya (ACC), ha afegit que la ciberseguretat és una dimensió transversal fonamental en tots els processos de digitalització de l’administració, sobretot si es té en compte que cada 2,94 h la Generalitat de Catalunya gestiona un incident de seguretat. Per això, des de l’ACC, treballen per garantir la ciberseguretat de tot el territori, amb especial èmfasi en els àmbits de la salut, les universitats, l’administració local, els centres de recerca i infraestructures crítiques. Des de la Fundació i2CAT, com a centre de recerca, la directora de l’Àrea Digital Society Technologies (DST), Marta Martorell, ha assenyalat que des de l’àmbit de la recerca, també s’ha d’investigar i usar la partint de les necessitats de la ciutadania i no al revés i, fins i tot, apostant projectes específics com el Col·laboratori Catalunya.
La jornada l’organitzava el Col·laboratori Catalunya, iniciativa de la Generalitat de Catalunya i la Fundació i2CAT, i Localret amb la col·laboració del Consorci d’Administració Oberta de Catalunya (AOC) i l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya (ACC) i la Diputació de Tarragona com a agents supramunicipals que contribueixen a la digitalització dels ens locals.
